DE LA BUTACA AL SOFÀ

Ramon Goixart, Carla González i Miriam Guardia

La revolució de l’entreteniment audiovisual

El panorama de l'entreteniment audiovisual a Espanya està experimentant una gran transformació. D'una banda, les sales de cinema s'enfronten a una crisi sense precedents, amb una caiguda dramàtica en l'assistència d’espectadors i en la recaptació de diners. De l'altra, les plataformes de streaming continuen el seu ascens, captant cada cop més subscriptors i modificant els hàbits de consum dels espanyols.

Amb l'aparició de la televisió als anys cinquanta i la proliferació d'aquesta a cada llar, el cinema va haver de trobar la manera de treure les persones de casa, perquè acudissin a veure una pel·lícula al cinema. És per aquest motiu que es va recorre al concepte del cinema com a luxe i experiència. Amb el desenvolupament tecnològic els cinemes es van convertir en la pantalla gran, amb un so i una imatge de més qualitat. El cinema era una forma d’entreteniment, un esdeveniment, fins i tot un espectacle, on anar en família, amb amics o en parella. En definitiva, no era el mateix veure una pel·lícula a casa que al cinema. Tot i això, el cinema ha trobat una forta competència amb l’àmplia oferta de continguts audiovisuals que han arribat a les llars a través de les plataformes i que paguen els consumidors de manera mensual. A més, els avenços tecnològics han millorat significativament la qualitat d’imatge i de so a les televisions, ordinadors o qualsevol dispositiu electrònic. És tenir el cinema a casa. Aquesta situació es va agreujar amb la pandèmia, on a causa del confinament els cinemes van haver de tancar temporalment i quan finalment les van obrir, les mesures de seguretat com l'ús de les màscares, les distàncies socials i altres restriccions van complicar l'accés al cinema.

Font: Social futuro - Streaming vs Cine tradicional

El sanament del cinema tradicional

Actualment, però, l’assistència a sales de cinema a Espanya ha incrementat. Segons dades de la Federació de Cinemes d'Espanya (FECE) i del Gremi de Cinemes de Catalunya, el 2023 es van comptabilitzar 77,8 milions d'espectadors, un 26% més que el 2022. Tot i això, encara no s’han recuperat les xifres d’assistència prèvia a la pandèmia de coronavirus.

D'acord amb les darreres dades del Ministeri de Cultura, la distribució de cinemes a Espanya mostra una concentració notable en les grans àrees urbanes, amb Madrid al capdavant amb 79 cinemes, seguida de Barcelona amb 68 i València amb 43. La majoria de les altres províncies, però disposen de 10 o menys sales de cinema. És una xifra molt baixa en comparació amb els anys anteriors. Moltes sales de cinema i d'exhibició han hagut de tancar a causa de la poca assistència.

Aquesta distribució és encara més evident si s’analitza per comunitats autònomes. Catalunya encapçala la llista amb 126 cinemes, seguida d’Andalusia amb 133 i la Comunitat Valenciana amb 90. En canvi, regions com Extremadura o Aragó tenen menys de 30 cinemes i, per tant, es mostra una clara desigualtat del territori espanyol.

Virgínia Luzón, vicerectora de Comunicació de la UAB i professora titular de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, centra la seva recerca en els mitjans de comunicació, i es focalitza en la joventut i els discursos del cinema. Segons ella: “Fa anys que sentim que les xifres d’assistència al cinema baixen i que es tanquen sales a ciutats amb baixa població o sales que no són prou competitives, però hi ha espai per al cinema i públic que prefereix l’experiència de veure una pel·lícula en una sala preparada per a una projecció cinematogràfica”.

Si duem a terme una anàlisi de les sales de cinema i exhibició dels últims anys, trobarem que hi ha una exagerada i clara tendència de decreixement pel que fa al nombre d’aquestes a Espanya. Les dades proporcionades pel Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, adjuntades en forma de gràfica, evidencien la baixada gairebé continuada de les sales espanyoles. 

Un descens que s’ha produït en els darrers 23 anys i que evidencia el sorgiment de plans i recursos alternatius a la clàssica visita al cinema. Això suposa també l’inici d’una reestructuració del sector de l’entreteniment.

L’any 2021, es van registrar 710 cinemes a Espanya, la qual cosa suposa la xifra més baixa dels últims vint anys. Aquesta dada, però, no és la primera vegada que la trobem, l’any 2014 també es va arribar a aquests mínims. Això va estar resultat de la consolidació de l’ús d’internet, que ja estava estès i integrat en la majoria de les llars, com a nova manera de consumir contingut audiovisual i, per tant, una forma d’entreteniment més econòmica. 

Tot i això, a partir de llavors es pot apreciar com torna a haver-hi un augment que es para en sec amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19, tal com hem esmentat amb anterioritat. S’arriba de nou al mínim i, a mesura que es van retirant restriccions, la gent torna a ocupar les sales. 

Es tracta d’una recuperació lenta que encara s’està duent a terme, cal tenir en compte que s’han ajuntat dos grans factors incidents: una nova manera d’entretenir-se i la impossibilitat de recórrer a la que teníem com a predeterminada fins aleshores. L’última dada registrada, l’any 2023, ens deixa 744 sales en tot el territori que, tot i que contrasta amb els 764 del 2019 (abans de la pandèmia) suposa una millora notable que seguirà en alça segons els pronòstics del Ministeri de Cultura espanyol.

És cert que ens trobem lluny de les 876 sales del 2011, punts als quals fa més d’una dècada que no arribem, però hi ha altres aspectes en què també s’observa millora. De fet, segons registres extrets també del Ministeri, un 49% dels joves entre 15 i 24 anys van anar al cinema entre el 2021 i el 2022. 

Ben mirat, recentment s’observa una tendència generalitzada per romantitzar el passat en les generacions més joves, que senten atracció per activitats o elements propis de la joventut dels seus pares o avis. I, tot i que les sales de cinema no són pas un lloc que ja no formi part de la nostra actualitat, pot recordar a aquesta estètica i sentiment idealitzador.

“La descodificació del llenguatge cinematogràfic en el seu context, el ritual d’anar a la sala, visualitzar la pel·lícula acompanyat per comentar-la després, i fins i tot tecnologies com grans pantalles, so d’alta qualitat o experiències en butaques fan que anar al cinema sempre estigui per davant de veure una producció uns mesos després en una plataforma”, destaca Luzón. D’aquesta manera, queda plasmat que els elements diferencials que fan destacar el cinema encara es troben presents i continuen incidint.

La nova realitat del consum audiovisual

Així i tot, l’auge de les plataformes streaming és una realitat avui en dia. Espanya s’ha posicionat com a líder a Europa respecte a l’adopció d’aquests serveis, com Netflix, Disney Plus, HBO Max o Amazon Prime, que s’han convertit en una de les opcions preferides dels espanyols per a consumir pel·lícules i sèries. L’informe ‘Global Household Media Analysis’ recull que un 83% dels espanyols afirma està subscrit a, com a mínim, una d’aquestes plataformes. 

Segons Elena Neira, experta en anàlisi d’audiències i models de negoci digitals, el streaming s’ha consolidat com “una nova forma de televisió de pagament per Internet, que s’ha integrat plenament en els hàbits de consum dels espectadors/es”. Els usuaris destaquen l’accés instantani a un ampli catàleg de continguts de qualitat, des de qualsevol dispositiu amb connexió a internet. La comoditat de poder veure l’audiovisual en qualsevol moment i lloc, sense desplaçaments ni horaris fixos, fa que l’increment d’aquestes plataformes sigui cada vegada més notori. 

Aquesta gràfica mostra l’audiència en milions de les diferents plataformes streaming en llars a Espanya. Netflix és la més popular amb 9,4 milions d’espectadors, molt per sobre de les altres. La plataforma ha aconseguit guanyar-se el cor dels usuaris amb diverses estratègies, com l’experiència personalitzada, gràcies als algoritmes de recomanacions i al seu contingut propi i autèntic. En segon lloc, hi trobem a Amazon Prime, que ofereix molta exclusivitat, però ha reduït la producció original de la plataforma. Després, tenim també en el pòdium a Disney +, que té un gran catàleg infantil i proporciona característiques tècniques espectaculars, com el fet de poder tenir fins a 4 pantalles simultànies amb pla Premium. 

Neira mira cap al futur i assegura que “el sector del streaming és com un agent transformador del panorama audiovisual, que ha canviat la manera en què consumim continguts, però s’enfronta a reptes significatius”. La saturació del mercat, l’increment de la competència i el fet d’haver de mantenir el seu creixement i rellevància en un mercat cada vegada més exigent i saturat, obligaran les plataformes a reinventar-se constantment. Aspectes com la personalització de continguts, la producció de sèries i pel·lícules de qualitat, i l’adaptació a noves tecnologies com la intel·ligència artificial seran clau per mantenir l’interès dels usuaris. A més, la tendència cap a models híbrids amb publicitat i subscripcions més econòmiques sembla consolidar-se com a estratègia per atraure nous clients i retenir els actuals en mercat competitiu i fragmentat. 

És innegable que les nostres formes d’entreteniment i consum de l’audiovisual van evolucionant. Ho fa a mesura que ho fem nosaltres com a grup social i les oportunitats que ens brinden alguns nous factors com els avenços tecnològics. Tot i això, en el sector cinematogràfic encara hi ha molt de lloc per les sales de projecció convencionals. De fet, noves eines, com les xarxes socials, poden ajudar a omplir de nou les butaques gràcies a la seva capacitat per crear tendències i establir patrons de comportaments generalitzats en les rutines dels usuaris.

Per tant, ens trobem en un punt molt interessant pel que fa a l’anàlisi dels hàbits del públic en el cine i el comportament d’aquests negocis. Estem en un moment de transició que ens condueix a una etapa de convivència de tots dos modes de consum de l’audiovisual.

Metodologia

Pel que fa al procés de tractament i extracció de dades, en primer lloc, vam voler assegurar-nos d’obtenir-ho tot de fonts que fossin oficials i assequibles a contrastar. Un cop hem tingut seleccionades les bases de dades, hem fet una neteja de les dades i una selecció de la part que més s’adaptava a la temàtica que hem escollit i a l’enfocament al qual hem encarat la peça.

Un cop netes les dades, vàrem elaborar conjuntament un esquema de l’estructura del contingut i, arran d’aquest, una posada en comú d’aquells elements gràfics que millor encaixaven amb la peça, i ens els vam distribuir per tal d’elaborar-los de manera més àgil. Tot seguit, hem dut a terme la redacció del reportatge partint de la recollida i anàlisi de dades elaborades, a més d’acompanyar el text amb alguna xifra extra extreta d’altres fonts de consulta i de les dues entrevistes a expertes. Finalment, hem adaptat el contingut en forma de blog digital per publicar-lo a la xarxa.